Comaigua celebra una jornada a Cambrils per presentar els primers indicadors d’èxit del projecte LIFE REMAR per a la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp
Experts del sector de l’aigua, administracions i centres de recerca analitzen els avenços d’una solució innovadora basada en la natura per millorar l’estat de les masses d’aigua subterrànies.
El Centre Cultural de Cambrils ha acollit aquest dimecres 2 de juliol la jornada “Recuperant l’aigua, regenerant el futur. Recàrrega sostenible d’aqüífers”, una trobada que ha reunit una setantena de professionals del sector de l’aigua dels àmbits científic, tècnic, institucional i empresarial.
La jornada ha estat organitzada dins del marc del projecte LIFE REMAR, liderat per Comaigua, amb la col·laboració del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i Mejoras Energéticas. Aquest projecte forma part del programa LIFE, l’instrument de la Unió Europea per donar suport a projectes mediambientals i climàtics.
Aquest pilot de recàrrega gestionada de l’aqüífer del Baix Camp permet aprofitar l’aigua tractada a la depuradora de Cambrils, a través d’una tecnologia basada en la natura que té com a objectiu millorar la qualitat de l’aigua i incrementar la disponibilitat de recursos locals.
Resultats REMAR
La presentació dels resultats ha estat a càrrec de Sara Bagés (coordinadora del projecte LIFE REMAR, Comaigua), Lurdes Martínez (investigadora hidrogeòloga de la UPC) i Silvia Díaz (investigadora científica de l’IDAEA-CSIC).
Les conclusions són prometedores, doncs es confirma l’eficàcia d’aquest sistema en l’eliminació de contaminants de l’aigua infiltrada. En concret, s’observa una reducció significativa del nitrogen durant el pas de l’aigua tractada a través de la barrera reactiva i el sòl fins a arribar a l’aqüífer. Abans d’iniciar la recàrrega, l’aqüífer presentava elevades concentracions de nitrats, que s'han reduït notablement, especialment just per sota de les basses d'infiltració. També s'ha registrat una disminució considerable de la concentració d'Escherichia coli, un bacteri present a les aigües residuals i, per tant, habitual en l'efluent de la depuradora.
Contaminants emergents i microplàstics
El projecte REMAR també prova que la incorporació d’una barrera reactiva en la recàrrega gestionada d’aqüífers (MAR) millora significativament la qualitat de l’aigua de l’efluent en relació amb els contaminants orgànics emergents, coneguts com CECs (per les seves sigles en anglès, Contaminats of Emerging Concern). Molts fàrmacs com ara l’ibuprofè i la cafeïna es van reduir en més del 95 %, després del tractament, cosa que evidencia la capacitat del sistema per eliminar medicaments de consum massiu. Un grup de compostos moderadament persistents va experimentar atenuacions compreses entre el 40 % i el 95 %, mentre que només unes poques substàncies van mostrar una reducció inferior al 40 %, entre les quals es troben la carbamazepina i el diclofenac, reconegudes pel seu caràcter recalcitrant, però malgrat això, la seva eliminació va ser superior a l’enregistrada generalment a les depuradores.
Pel que fa als PFAS (per les seves sigles en anglès, Perfluoroalkyl and Polyfluoroalkyl Substances), la concentració total va disminuir de 151 ng/L en l’efluent fins a 57 ng/L després de passar per la barrera reactiva. Respecte als microplàstics, es va observar una eficiència d’eliminació superior al 70 % i la mida mitjana de les partícules va disminuir dels 190–290 μm inicial fins a 49–90 μm en l’aigua infiltrada, gràcies a la retenció natural en el sòl i en els materials de la barrera reactiva. Malgrat que els pics de contaminants es registren durant els mesos de temporada alta (maig- setembre), el rendiment del sistema es manté sòlid al llarg de tot l’any, confirmant que la barrera reactiva implementada al projecte REMAR permet aportar aigua de qualitat substancialment superior per a una recàrrega d’aqüífers sostenible.
Malgrat que les dades definitives no estaran disponibles fins a finals de 2025, els resultats presentats són un primer indicador d'èxit del projecte en la reducció de contaminants i la millora de la qualitat de l’aigua. Confirmada l’efectivitat del sistema, aquest podria esdevenir un model reproduïble en altres regions mediterrànies afectades per la sequera i la sobreexplotació dels recursos hídrics subterranis.
Espai de debat i reflexió
La jornada ha inclòs també la presentació de dos casos d’èxit que apliquen solucions basades en la natura per fer front a l’escassetat hídrica. D’una banda, una experiència internacional de recàrrega d’aqüífers a gran escala, presentada per Xavier Sánchez (catedràtic d’hidrogeologia de la UPC), i de l’altra, el projecte MARCLAIMED, basat en la recàrrega amb aigua regenerada mitjançant basses d'infiltració a Sant Vicenç dels Horts, de la mà de Meritxell Minoves (enginyera sènior d’Aigües de Barcelona).
La sessió ha finalitzat amb una taula rodona titulada “Revolució del model de gestió de l’aigua: innovació per a una gestió sostenible dels recursos subterranis”, que ha comptat amb les veus expertes d’Alfredo Pérez (cap de la unitat tècnica de concessions de l’Agència Catalana de l’Aigua), Jesús Carrera (professor d’investigació de l’IDAEA-CSIC), Desirée Marín (directora d’innovació d’AGBAR) i Xavier Sánchez (catedràtic d’hidrogeologia de la UPC).
Durant el debat, s’han abordat temes clau com la governança de l’aigua, els marcs reguladors, la innovació tecnològica i la necessitat d’una planificació estratègica davant del nou escenari climàtic.
Amb aquesta jornada s’ha posat de manifest la rellevància de promoure solucions basades en la natura, com les tècniques de recàrrega gestionada d’aqüífers, i la necessitat de reforçar la col·laboració entre administracions, centres de recerca i operadors del sector. Tot plegat, amb l’objectiu d’avançar cap a un nou model de gestió de l’aigua més resilient i sostenible.
